Le Nozze di Figaro de Mozart amb els amics de l’òpera de Sabadell

Nozze_IMG_0040-2

Aprofitant que l’associació d’’Amics de l’òpera’ de Sabadell juntament amb la Filharmònica del Vallès està representant les Noces de Fígaro de Wolfagang Amadeus Mozart, reflexionarem entorn aquesta magnífica obra. A escena veurem en la seva majoria cantants nacionals i locals. Tot això forma part d’un projecte pel seu reconeixement. És un projecte que ja fa molts anys que està en marxa i està donant molts bons resultats. Des de aquí les meves felicitacions.

Les noces de Fígaro, estrenada a l’1 de maig de 1786, presenta la primera òpera amb llibret de Lorenzo da Ponte. Aquest escriptor ha sigut un dels majors llibretistes de la història de l’òpera. En concret se’l coneix per haver posat lletra a les tres òperes més importants de Mozart (sense contar la Flauta Màgica): Le nozze di Figaro, Così fan Tutte i Don Giovanni. La trama argumental de quatre actes és revolucionària (mai millor dit) ja que la seva trepidant història i rapidesa escènica la fan única. És una òpera avançada al seu temps per molts motius que explicarem a continuació. Primer de tot cal saber d’on va agafar Lorenzo da Ponte aquest argument. L’obra està basada en l’obra de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais amb el títol de Le mariage de Figaro ou la folle journée. La rellevància d’aquesta obra fou el seu sentit pre-revolucionari. Mozart i da Ponte van voler agafar aquestes idees revolucionaries i plasmar-les en forma d’òpera. El resultat va ser tot un èxit. Però la pregunta és: Es pot plasmar musicalment aquests aspectes politico-socials? Doncs si. Al principi de l’òpera els criats canten en una tonalitat molt simple: Sol Major. En canvi els nobles i amos de la casa canten en Re major. Al final de l’òpera aquests dos estaments acabaran cantant en la mateixa tonalitat. En Re Major. Mozart amb la música com a mitjà realitza reivindicacions polítiques, fent que els criats acabin cantant en la mateixa tonalitat que els personatges nobles. La revolució francesa va tenir una gran influència en tots els aspectes socials i culturals de l’època.

Personatges i Argument

Hi ha un gran número de personatges, que fa d’aquesta òpera una història trepidant i enrevessada. No ús espanteu, no cal saber tots els personatges per seguir l’òpera de manera correcta:

– Fígaro, criat del comte (baix)

– Susanna, criada de la comtessa i promesa de Fígaro (soprano)

– Comte di Alamaviva, de nom Rosina (baríton)

– Comtessa di Almaviva (soprano)

– Cherubino (dona disfressada d’home, per evitar Castratis), patge del comte (mezzosoprano)

– Marcellina, criada de Bartolo i ara al servei del comte (mezzosoprano)

– Bartolo, metge de Sevilla, antic tutor de Rosina (baix)

– Basilio, mestre de música (tenor)

– Don Curzio, advocat (tenor)

– Antonio, jardiner del Conte i oncle de Susanna (baix)

– Barbarina, filla d’Antonio (soprano)

Les noces de Fígaro s’ambienta a Sevilla, durant la segona meitat del segle XVIII, i ens situa en un «dia boig» al palau del comte d’Almaviva. Rosina ja s’ha convertit en la seva dona, la comtessa, però el comte cerca els favors de la jove Susanna, que és la promesa de Fígaro, criat del comte. La trama es complica quan el comte d’Almaviva descobreix que el seu patge Cherubino mostra molt d’interès en la comtessa, i per això se’n vol desfer enviant-lo a la guerra. Figaro, Susanna i la comtessa es posen d’acord per entorpir els plans del comte i posar de manifest la seva infidelitat. Però, mentrestant, Fígaro s’embolica en una discussió amb Bartolo i Marcellina, que s’acaba amb el descobriment que Fígaro és el fill de tots dos. Al final de la jornada tots els protagonistes es troben al palau, on se succeeixen els equívocs fins que finalment el comte i la comtessa es reconcilien i Figaro i Susanna es poden casar.

Com podeu veure l’argument és del tot rocambolesc i trepidant, cosa que es pot veure de manera clara en la música de brillant solució.

Música

Ens trobem en el període musical emmarcat en el classicisme comprès entre 1750 i 1820 (sobretot a la segona meitat del segle XVIII). Aquests estil i període musical és el posterior al barroc i l’anterior al Romanticisme. La música del període classicista o l’anomenada música clàssica (en aquests sentit del terme), es pot definir com l’equilibri dels temes musicals. Aquests aspectes també es pot entendre dins altres manifestacions artístiques (pintura, escultura, arquitectura…). El classicisme musical va tenir grans compositors, com Joseph Haydn (sobretot en el món orquestral) o Christoph Willibald Gluck (sobretot en el món de l’òpera), d’entre molts d’altres. Ludwing van Beethoven es considera com una figura de transició entre el món Clàssic i el Món romàntic musical. En aquests món és en el qual Mozart es va emmarcar, i va esdevenir el màxim exponent d’aquests període i referent musical de tota la història de la música. La seva obra es extensíssima, i en el camp en el qual podem dir que va destacar més va ser precisament en el camp operístic. Les òperes d’aquests període encara s’organitzaran amb la intercalació de ària i recitatiu. Tot i això, Mozart en aquesta òpera començarà a alterar aquest ordre.

Tots els passatges de les noces de Fígaro serien dignes de ser mencionats, però tampoc es ‘plan’ de escriure aquí la bíblia en vers, per tant citaré quatre passatges prou importants per fer-nos una idea de la importància musical d’aquesta colossal obra.

Obertura

Aquesta obertura que dona inici a l’òpera és una de les més famoses i aclamades per el públic. Fins i tot en molts concerts s’interpreta com a peça independent. Com podreu apreciar la seva musicalitat i el seu ritme frenètic ens posa en situació. És sens dubte una obra instrumental magistral.

Non pìu andrai (mai més ¿oi?)

Aquesta ària la trobem al final de primer acte, i és quan Fígaro es mofa del personatge de Cherubino. Li diu que acabarà enviat a la milícia, cosa que li molesta ja que és un personatges que en tota l’obra va constantment darrera de totes les dones. L’ària té un to viu i enèrgic que concorda amb tota l’òpera i amés mostra la gelosia insipient del personatge de Fígaro.

Passatge final del segona acte: Esci ormai garzon malnato

Ara no parlarem d’una ària sinó d’un conjunt de peces que trenquen l’ordre establert d’ària i recitatiu. A les òperes convencionals el recitatiu fa avançar la història, mentre que en l’ària s’atura. En aquests passatge això no passa, ja que per primera vegada la successió de peces musicals fan avançar l’obra. En total passen 20 minuts sense tenir una successió de recitatiu i ària. L’inici de l’escena es presenta en forma de duetto, amb el comte d’Almaviva i la comtessa. Tot segui t’hi afegeix Susanna, formant un tercetto. A continuació s’hi afegeix Fígaro, formant un quartetto. Després Antonio entra a escena i formen entre tots un quintetto. Després Antonio marxa i es configura un quartetto. Finalment s’afegeixen Marcelina, Don Basilio i Don Bartolo modelant un septetto que conclou l’acte. Aquesta manera d’avançar l’argument serà una novetat en tota regla, i servirà com a precedent per compositors posteriors, i especialment pels belcantistes.

Canzonetta sull’aria

Aquest petit duo o duettino es situa al tercer acte de l’òpera, i mostra la elaboració d’una carta per part de Susanna i la comtessa d’Almaviva. Aquesta carta serà una trampa per exposar la infidelitat del comte d’Almaviva. La importància recau en com tracta Mozart l’escena a nivell musical. El duet mostra com la comtessa dicta la carta a Susanna i com ella va repetint els finals de fresa. Al final del duet les dues repassen la carta i la llegeixen, intercalant les parts escrites de la carta. És sens dubte una obra mestra.

Bé ens veiem a la pròxima entrada.

Salut i molta música!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s