Lucia di Lammermoor amb Juan Diego Flórez

Lucia-di-Lammermoor2

Retrobem el camp del bel canto. Quan vam exposar a l’entrada on reflexionaven en torn al període belcantista dèiem com aquesta manera d’entendre l’òpera passa per unes melodies preciosistes on el cant legato i la coloratura entren en la seva màxima expressió. Avui parlarem d’una de les òperes més famoses d’aquest repertori: Lucia di Lammermoor, de Gaetano Donizetti, amb llibret de Salvatore Cammarano, basat en una novel·la de Walter Scott (històries de fons escoceses). Aquesta obra es representarà entre el 4 i el 29 de desembre (pràcticament tot el més). Només el títol de l’obra ja és una excusa perfecta per anar al teatre. Però per a més inri ens visitarà al Gran Teatre del Liceu interpretant per primer cop aquesta òpera el tenor peruà Juan Diego Flórez, un dels considerats millors cantants de Bel canto del món. Espero que aquest fet ens ajudi a tots a despertar la nostra curiositat, i que podeu seguir llegint encara que sigui quatre línies més cap avall. Amb el paper de Lucia tindrem a Elena Mosuc, cantant que ja vam sentir a la Traviata del curs passat, tècnicament molt bona tot i que a mi em va deixar fred. Tot i això, ens espera una vetllada memorable!

Abans d’explicar l’argument, les peces importants i els apunts pertinents, ens hem de posar en situació per tal de saber el context en el qual Donizetti es trobava quan va realitzar l’òpera, i perquè va tenir fama en la seva època. En primer lloc Gioachino Rossini (un dels iniciadors del belcanto romàntic) es va retirar i Vicenzo Bellini morí poc després de la primera representació d’aquesta mateixa òpera que expliquem. Aquests fets van convertir a Donizetti en el compositor més important d’Itàlia en aquell moment. Tot això se li afegeix la vista que va tenir el llibretista en escollir una història amb referències escoceses, ja que a l’època es va convertir en un tema que atreia a la majoria social.

Personatges

Lucia (soprano de coloratura)

Enrico, germà de Lucia (baríton)

Edgardo, amant de Lucia (tenor)

Arturo, nuvi de Lucia (tenor)

Raimondo, capellà calvinista (baix)

Alisa, doncella de Lucia (mezzosoprano)

Normano, caçador criat de Enrico (tenor)

Argument

Al tractar-se d’una òpera belcantista l’argument és molt simple, on les complicacions són escasses. La història explica la confrontació entre dues famílies escoceses de finals del segle XVI: la família Ashton i la família Ravenswood. La primera pobre i la segona amb un nivell econòmic i adquisitiu superior. Els Ashton necessiten diners, i fan casar a Lucia Ashton amb Arturo. El problema és que Lucia estima i és estimada per Edgardo Ravenswood (de la família enemiga). Finalment Enrico obliga a la seva germana Lucia a casar-se amb Arturo. Al finalitzà les festes nupcials, Edgardo humilia a Lucia per el fet de no casar-se amb ella. Els dos se’n van. Raimondo avisa nerviós que Lucia a mort al seu recent marit Arturo. En un atac de bogeria Lucia imagina el seu futur en mans de Edgardo. Finalment Lucia mor. Al arribar Edgardo encara no sap que és morta. Quan s’adona del fet es suïcida de la tristesa que li provoca, i per poder ser finalment lliure amb el seu amor al més enllà.

D’acord, teniu raó, així a primera vista sembla una cosa molt tètrica, però us asseguro que no ho és tant, en tota òpera hi ha com a mínim dos o tres morts (‘es lo que hay’). A part l’argument és prou interessant, ja que adquireix tots els requisits del melodrama que es farà popular a Europa durant, sobretot, el segle XIX.

Música

Regnava nel silenzio…Quando rapito in estasi

Aquesta ària es situa al principi de la segona escena del primer acte, quan Lucia espera l’encontre amb el seu estimat Edgardo. Ella amb aquesta ària explica a la seva criada Alisa com va veure el fantasma d’una nena assassinada, la nit passada. Alisa interpreta això com un mal presagi, i per tant ja ens fa pensar en el futur fatal del seu destí. No cal dir que es tracta d’una peça bellíssima, i d’una línia melòdica extraordinària. La segona part (Quando rapito in estasi) es una Cabaletta. La Cabaletta és d’ús comú en el bel canto, i es tracta d’una segona part més animada i més positiva en aquest cas i en molts d’altres.

Que us ha agradat la nena morta del vídeo! Be passem a la següent ària.

Sulla tomba che rinserra i Ah…verrano a te sull’aure i mei sospiri

Bé, aquí tenim dues àries que van per separat, però argumentalment van unides. Aquestes àries, protagonitzades pels dos cantants principals (Lucia i Edgardo), es situen al final del primer acte. Veiem el gran amor entre els dos amants, i per tant decideixen compartir unes aliances com a símbol del seu amor. La segona ària va lligada melòdicament amb la peça anterior, Quando rapito in estasi de manera que veiem una unió entre l’amor profund que senten però alhora la música ens anuncia el destí fatal dels dos amants.

Chi mi frena in tal momento

Es tracta d’un sextet, això significa que hi ha sis intervencions vocals alhora. Aquestes intervencions no comencen alhora, si no que es van afegint poc a poc, fins arribar als sis cantants. Primer entren Enrico (baríton) i Edgardo (tenor) després s’afegiran Lucia (soprano) i Raimondo (baix), i finalment acabaran per incorporar-se Alisa (mezzosoprano) i Arturo (tenor). És el sextet més famós de tota la història de l’òpera, per tant la seva menció era com podeu comprendre plenament justificable. Espero que la disfruteu!

Il dolce suono i tota l’escena de bogeria

Aquesta ària, i en si tota la escena, mostra el moment culminant de l’òpera, quan Lucia embogida, surt a escena havent matat al seu recent marit. En total són uns deu minuts de música, curiosament acompanyats d’una harmònica de cristall. A mesura que avança l’ària ens trobem amb una pirotècnia vocal sorprenent que marca el punt de bogeria que Donizetti volia transmetre. No cal dir que es tracta d’una ària d’extrema dificultat tècnica i expressiva.

Tu che a Dio spiegasti l’ali

Aquesta és l’última ària de l’òpera. En l’escenografia se’ns mostra en aquest cas la mateixa imatge de la nena morta del primer acte amb el cos de la protagonista morta, que ajuda a mori a Edgardo per retrobar-se amb ell. No se de quina manera resoldran l’escenografia en aquesta producció.

Us facilito la versió sencera de l’òpera:


Fins aviat, Salut i molta música!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s