Il Giardino armonico: una mostra del barroc

18.jpg

Il Giardino Armonico | Official Site

Avui és diferent, no parlarem de cap òpera en concret sinó que parlarem de la música barroca aprofitant que Il Giardino Armonico ens fa una visita a Barcelona. Il Giardino Armonico és una de les millors orquestres barroques del món (per mi la millor) i actuarà a l’Auditori de Barcelona el 13 de desembre a les 19:00.

La música barroca es compren cronològicament entre el segle XVII fins la segona meitat del segle XVIII. Òbviament aquest període afecte a totes les activitats artístiques i de pensament, bé siguin, les arts plàstiques (pintura, escultura i arquitectura), el teatre, la filosofia… Però que té la mús
ca Barroca de revolucionari? Un aspecte fonamental: Baix continu. El baix continu és un acompanyament melòdic constant, normalment adreçat a instruments com el clavicèmbal, la violoncel i el contrabaix. Aquest acompanyament es constant i el ritme que entona és crucial per el bon desenvolupament de la peça. La música barroca, té un segon aspecte a ressaltar, i és l’utilització de les dissonàncies. Aquestes dissonàncies són utilitzades com instrument per l’expressió. Això crea unes tensions, i fins i tot una sensació de desassossec, que atrau de manera clara a tot a qui escolta les harmonies barroques. Aquestes tensions que provoca la música barroca, es relaciona amb el moment en el qual es van desenvolupar les peces entre el segle XVII i XVIII. Aquest moment històric es caracteritza per ser una època convulsa, on les guerres entre els països, les tensions polítiques, l’opressió de moltes monarquies absolutes i les pestes van fer d’aquest un moment artístic molt important. Ara us posaré un concert per a violí de Antonio Vivaldi (anomenada “Grosso Mogul”), interpretat per il Giardino armonico. Espero que aprecieu aquestes tensions tonals tan extraordinàries.

Jan_Vermeer_van_Delft_016.jpg

Podem veure en el quadre que us he posat a continuació, aspectes que per mi tenen rellevància i que podem comparar amb la música barroca. Podem veure en el quadre de La Puntaire de Vermmer, com els objectes que hi ha a sobre de la taula estan disposats de manera que sembla que estiguin apunt de caure. Això no es una simple coincidència, sinó que .nguanya peça no la interpretaran en el concert d’antés un reflex del desassossec que comentàvem. Per tant podem veure en aquests quadre (i en molts d’altres) aquesta relació, que per mi s’hauria de poder explicar de la mateixa manera. Aviso aquesta comparació es collita pròpia, i per tant és una reflexió personal sobre la música barroca que volia compartir amb vosaltres.

Us he dit al principi que no parlaríem d’òpera, però és que no m’aguanto. Ho sento, perquè també ens resulta interessant per aquest període musical. De fet un dels aspectes que van fer possible tots aquests avenços artístics i musicals no serien possibles sense l’aparició de l’òpera. La primera òpera, tal i com la coneixem nosaltres, es va titular com L’Orfeo. Composta per Monteverdi es va estrenar al 1607 a la ciutat de Màntua. A partir d’aqu nna Prohaskas la soprano rcell. Posarí començar la primera etapa barroca.

El concert d’enguany podrem veure peces musicals pròpies de anys més avançats del Barroc. Els autors que interpretaran seran peces extretes del repertori operístic i orquestral de Handel i Parcell. Posarà veu a la majoria d’aquestes peces la soprano Anna Prohaska, una prestigiosa cantant, especialista en repertori barroc i clàssic.

Una de les interpretacions més extraordinàries de il Giardino Armonico és d’una peça per flauta de bec, i és sens dubte una execució impecable d’aquesta peça tant característica d’Antonio Vivaldi. Aviso que aquesta peça no la interpretaran en el concert d’enguany.

De ben segur serà una vetllada memorable!

 

Ànims i molta música!

Anuncis